Blogger:
El
laberint dels mites :
Imatges
sobre els mites:
Videos dels
mites:
Eclipsecrossword:
Viquipèdia:
Slideshare:
Mitologia i opera:
Gimp:
Blade Runner: Pel·lícula vista
a classe.
diumenge, 28 d’abril del 2013
BLADE RUNNER
Blade
Runner i el mite grec de la creació de vida artificial: mites que tracten
aquest tema. Hybris. Tyrrell i Prometeu: Els Nexus 6 i els éssers humans.
Si
seguim atentament la conversa entre Roy Batty i Tyrell podem sentir frases com:
‘’No és fàcil conèixer al teu creador’’, ‘’Pot el creador reparar allò que ha
fet?’’, ‘’La vida és així, no es pot modificar’’, ‘’Procura viure millor que
puguis’’, ‘’Vas ser creat el més perfecte possible’’, ‘’He fet coses
dolentes’’, ‘’Sí, però també has fet coses extraordinàries’’; Què us
suggereixen aquestes frases entre Roy i el seu creador.
Tyrrell per els
replicants és com Déu per a les persones.
Sembla que el
replicant s’estigui confessant i demanant el perdó dels seus pecats; i que el
seu creador el perdoni.
Blade
Runner es considera la pel·lícula més citada de tots els temps, certament conté
diàlegs i cites memorables. Incrusta un fotograma adequat per les següents
cites/diàlegs:
Deckard:
Leon!
Leon: How old
am i?
Deckard: I
dunno.
Leon: My
birthday is April 10, 2017. How long do i live?
Deckard: Four
years.
Leon: Moret
han you! Painful to live in fear, isn’t it?
Leon: (a
Deckard després que aquest ha matat Zohra):
Wake up! Time to die.
Roy:
Yo... he visto coses que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allà
de Orión. He visto rayos-C brillar en la oscuridad cercca de la Puerta de
Tannhäuser. Todos esos... momentos, se perderán en el tiempo, como... llàgrimes
en la lluvia. Es hora de morir.
Deckard: I don’t know why he saved my life. Maybe in those
last moments he loved life moret han he ever had before. Not just his life ,
anybody’s life, my life. All he’d wanted were the same answers the rest of us
want. Where did i come from? Where am i going? How long have i got? All i could
do was sit there and whatch him die.
Gaff: És
una llàstima que ella [Rachel] no pugui viure però, a fi de comptes, qui viu?
Ell és el creador, la saviesa. Cometen
un acte de hybris, ja que volen suplantar Déu,
fent ells de creador.
BLADE RUNNER
La partida de escacs
simbolitza la rebel·lió del androide contra el creador i la seva ànsia de
immortalitat. També la partida pot simbolitza el enfrontament entre el home i
la maquina.
Imatge sobre la partida d'escacs.
La
partida entre Tyrell i Sebastian-Roy és el final d’una parida jugada el 1851 a
Londres entre Andersen i Kieseritzky i està considerada com la partida més
brillant de la història dels escacs. Se la coneix com ‘’La partida immortal’’.
Veus alguna relació entre la partida i el tema de la pel·lícula?
La partida de escacs
simbolitza la rebel·lió del androide contra el creador i la seva ànsia de
immortalitat. També la partida pot simbolitza el enfrontament entre el home i
la maquina. Imatge sobre la partida d'escacs.
dissabte, 27 d’abril del 2013
dijous, 25 d’abril del 2013
dimarts, 23 d’abril del 2013
Aqui teniu els mots encreuats:
Across
Across
1. Animal
en que, segons la mitologia grega, es va transformar el rei Tereu
4. Sinónim
de Zeus i nom de planeta
5. Cap
de toro i cos d'home
6. Tot
el que tocava es convertia en or.
7. Es
va enamorar d'ell mateix al veure's reflectat en l'aigua
9. Déu
que li va donar el poder a Mides
10. Personatge
que enamora amb les seves fletxes
13. En
què es va trasformar Dafne?
14. Va
matar a Medusa i es va casar amb Andròmeda
16. Nom
d'un continent i d'un personatge mitologic
19. Mides
és el rei d'aquesta ciutat
20. Lloc
on Apol·lo es va trobar amb Cupido en el mite de Dafne
21. Es
va enamorar d'Orfeu
Down
1. Material
que més estimava Mides
2. Déu
que es va enamorar de Dafne (porta L geminada)
3. Deesa
que va transformar una mortal en aranya
4. Apol·lo
va fer-li una ferida mortal per accident
8. Va
matar al seu cèrvol domesticat, que tenia les banyes d'or
9. Arquitecte
que va construir el laberint del Minotaure
11. Pare
de Dafne
12. Filla
del rei Mides
14. Rei
de Xipre, que buscava la perfecció
15. Ninfa
que estava bojament enamorada de Narcís
17. Mortal
que desafià a Atenea
18. Diu
que baixa al infern per rescatar a la seva dona.
CANÇONS I MITOLOGIA
La utilització de la mitologia grega i romana tant en el títol com el contingut es molt freqüent:
TIERRA SANTA:
Grup musical de Heavy Metal de la Rioja i sorgeix el 1997. En el seu
tercer disc el 2000 inclou cançons de títol i tema de la mitologia grega
i romana: La caja de pandora i El caballo de troya, i en el cinquè disc
El laberinto del minutauro i Pegaso.
PRESUNTOS IMPLICADOS
es un grup musical fundat a Yecla i que va començar la seva carrera
artística el 1883. En la seva discografia destaca la cançó Icar incloïa
en el seu disc La noche (1995). En la mitologia diu que Ícar és fill de
Dèdal, qui va fabricar unes ales que va enganxar amb cera a les
espatlles del seu fill. En no seguir els consells del seu pare, va volar
massa prop del Sol i va caure al mar.
ISMAEL SERRANO
cantautor que pertany a la generació de cantautors del 90. En el seu
setè àlbum inclou la cançó de Casandra, nom que fa referència a la filla
dels reis de Troia, dotada amb el poder de la profecia atorgat per Apol
· lo a canvi de lliurar-se a ell. Atès que no va complir la seva
promesa, Apol · lo la va condemnar a que les seves profecies no fossin
cregudes, el que va motivar que no fos escoltada quan va predir la
destrucció de Troia.
SUI GENERIS
es un duo de rock de la dècada dels 70. En el seu disc inclou la cançó El tuerto y los ciegos en la que fa referencia a Casandra.
GRUPS MUISCALS I MITOLOGIA
Hi ha grups musicals que han utilitzat la mitologia grega i romana per donar un nom.
LA CAJA DE PANDORA
es un grup musical català que apareix a finals del 2001. El seu nom fa
referència a la primera dona, Pandora, creada per Hefest / Vulcà per
ordre de Zeus com a regal als homes per a la seva desgràcia. Aquesta
dona estava dotada d’una gran bellesa. Tenia una caixa que contenia tots
els mals i en obrir-la, per curiositat, es van estendre pel món,
excepte l'esperança que va quedar al fons.
EL SUEÑO DE MORFEO grup de música pop-rock espanyol. Morfeo fa referència a un dels mil fills del Somni (Hipnos). Era un déu alat que tocava als mortals amb una flor de cascall per adormir. Adopta la forma dels éssers humans i es presenta a les persones adormides en els seus somnis.
MITOLOGIA A LA ZARZUELA ESPANYOLA
A
Espanya duran el segle XVII apareixen personatges mítics i allunyats de
la realitat trista d’Espanya en aquell segle. Des del començament
aquest gènere es diferencia de la opera, tota cantada, per usar text
parlat i cantat.
EL GOLFO DE LAS SIRENAS amb text de Calderon i estrenada el 1657
EL LAUREL DE APOLO amb text de Calderon i musica de Hidalgo.
JÚPITER I DANAE de Antonio Literes(1673-1747), estrenada l’any 1700.
OPERA A ESPANYA
Hi ha notícies d’òperes representades a Espanya de Lope de Vega o Calderón de la Barca i importants musics com Juan Hidalgo:
LA SELVA SIN AMOR de Lope de Vega amb musica de Piccinini. Una opera que s’ha perdut i va ser estrenada a Espanya l’any 1627.
LA PÚRPURA DE LA ROSA de Calderon de la Barca amb musica de Hidalgo, la qual no es conserva.
CELOS AÚN DEL AIRE MATAN de Calderon amb musica de Hidalgo. Representada l’any 1660 amb l’argument mitològic de les Metamorfosis d’Ovidi.
LA GUERRA DE LOS GIGANTES composta per Sebastián Durón(1660-1716)
Duran
el segle XVIII Domingo Terradellas (1713-1751) va estrenar a Turín el
1750 Dido abbandonata i a Venecia Imeneo in otone l’any 1751.
A finals del segle XVIII Vicente Martín y Soler va trionfar amb l’estrena de Ifigenia in Aulide l’any1780.
En
el segle XX destaca a Barcelona el compositor Jose Soler. Una de les
seves operes de la mitologia grega i romana son: Agamenón(1960) i Edip i
Yocasta (1972).
ROMANTICISME
La
opera es una de les claus del segle XIX. Durant el Romanticisme hi
havia operes amb títol i temàtica presa de la mitologia grega i romana.
GASPARO SPONTINI (1774-1851) Durant
les dos primeres dècades del segle XIX va ser unes de les figures mes
importants de la opera francesa. Va compondre la seva opera La Vestale
el 1807.
OFFENBACH (1814-1880) fundador
de la opera bufa, va compondre Orfeo en los infiernos, amb 2 actes el
1858 que va utilitzar el tema de Orfeu i el seu mite per convertir-lo
en una parodia chistosa i La Bella Helena de 3 actes en el 1865.
BIZET (1838-1875) va portar la opera francesa a primer pla. Los Troyanos es una opera seva de 5 actes i basada en al Eneida.
CLASICISME
Durant
el classicisme es va intentar fer una opera mes natural i humana i es
van composar operes amb títols i la temàtica de la mitologia grega i
romana.
GLUCK (1714-1787) va compondre Orfeu i Euridice en el qual el protagonista ve ser un castrat.
HAYDN (1732-1808) es
un dels grans musics de la historia i es pot esmentar en una opera que
apareix la mitologia grega i romana: El alma del filósofo, o de Orfeo y
Eurídice, una opera en italià en quatre actes.
BARROC
Amb
l'òpera, la música va trobar un lloc en l'escena, recuperant l'esperit
del drama grec, en què la música, la literatura, l’acció i la dansa
s'agermanaven. Durant el Barroc es van compondre moltes òperes, els
títols i la temàtica fan referència a la mitologia grega i romana. Les
primeres òperes tenien com a arguments històries de déus i herois en
l'Antiguitat, ja que recreaven un món de fantasia que evitava una
proximitat amb la vida real. A Florència és va produir la primera opera
reconeguda com a Dafne (1597) amb la música de Peri i el text de
Rinuccini. L'argument és pres de la mitologia. Estrenada a Florència en
una representació privada per un grup de nobles florentins. Va tenir
molt èxit i Peri va rebre l'encàrrec d'una altra òpera per al casament
d'Enric IV amb María de Médecis, Euridice (1600).
MONTEVERDI (1567-1643) va escriure 18 operes de les qual es conserven 6 i d’aquestes, 2 tenen tema mitològic.
PURCELL (1659-1695) conegut com el music de la Restauració.
LUIGI ROSSI (1587-1563) va destaca per la seva opera Orfeo, una obra en 3 actes, basada en el mite d’orfeu i euridice.
CAVALLI (1602-1676) Gli amori d’Apollo e di Dafne va ser el seu segon treball i es va estrenar en el teatre San Cassiano. Es basada sobre el mite d’Apol·lo i Dafne.
JEAN BAPTISTE LULLY (1632-1672) va compondre les següents obres amb temes mitològics i que es coneixen amb el nom de ‘’Tragèdies Líriques’’:
Cadmus i Hermione 1673, Alceste 1674, Psiques 1678, Prosèrpina 1680, Perseu 1682 i Faetó 1683.
divendres, 19 d’abril del 2013
VIDEO DE PIRAM I TISBE
Joan Gimenez
Hem escollit aquest vídeo perquè
explica molt be el mite. Mostra les imatges on surt Piram,
Tisbe, la casa amb l’esquerda, el lleó amb el vel tacat de sang, quan es claven
la espasa i les mores degut a la seva mort.
dijous, 18 d’abril del 2013
VIDEO DE DAFNE I APOL·LO
En aquest video explica el mite de Dafne i Apol·lo mitjançant fotos i en cada foto hi ha una breu explicació. En altres videos també hi apareixen fotos pero, l’explicació es molt llarga i massa extensa i es fa aborrit. En canvi en aquest video les imatges amb l’explicació et fa seguir molt be el mite.
En aquest video explica el mite de Dafne i Apol·lo mitjançant fotos i en cada foto hi ha una breu explicació. En altres videos també hi apareixen fotos pero, l’explicació es molt llarga i massa extensa i es fa aborrit. En canvi en aquest video les imatges amb l’explicació et fa seguir molt be el mite.
Joan Gimenez
MIDES
Mides, en la mitologia grega, va ser rei de Frígia (antiga regió d'Àsia Menor). Tenia una filla, Zoe, que estimava molt. Ell era molt feliç per la possessió de l'or. Sempre comptava les monedes per diversió. Un dia, el déu Dionís, el Déu de la festa, va arribar a Frígia, acompanyat per Sileni (Déu menor de l'embriaguesa). Per al camí, estaven molt cansats i es van quedar adormits al jardí de roses, el jardí del palau de Mides. El rei els va reconèixer i els va convidar a quedar-se un temps al seu palau. Dionís, agraït per la seva amabilitat, li va dir que li faria complir qualsevol desig, i Mides va respondre: "Vull que tot el que jo toqui es converteixi en or". Llavors Dionís li va donar aquest desig.
Però el menjar i la beguda que tocava es convertia en or, inclús la seva filla. Mides, desesperat, li va suplicar a Dionís que li tragués el poder de transformar tot en or.
Dionís li va dir que la única manera de revertir era que es rentés les mans al riu Pactolo. I així ho va fer. Mides va ser feliç perquè tot va tornar a la normalitat, i va anar a vuire a una cabanya de fusta amb la seva filla.
Joan Batlle
CIPARÍS
Apol·lo va regalar a Ciparís una llança per caçar, s¡en va anar a caçar però es va equivocar i va caçar al seu cérvol domesticat, amb les banyes d’or. Ciparís, amb un remordiment molt fort, va demanar a Apol·lo que plorés per sempre la seva perdúa i el Déu va convertir-lo en un xiprer, l’arbre relacionat amb el dolor dels teus estimats que has perdut.
Joan Batlle
Apol·lo va regalar a Ciparís una llança per caçar, s¡en va anar a caçar però es va equivocar i va caçar al seu cérvol domesticat, amb les banyes d’or. Ciparís, amb un remordiment molt fort, va demanar a Apol·lo que plorés per sempre la seva perdúa i el Déu va convertir-lo en un xiprer, l’arbre relacionat amb el dolor dels teus estimats que has perdut.Joan Batlle
PIGMALIÓ
La història parla sobre un antic rei de Xipre (en altres llocs anomenat Pigmalió que , a més de ser rei de Xipre, també va ser un gran escultor de fina sensibilitat i habilitat manual).
Durant molt de temps, aquest escultor va estar cercant una esposa que assolís l’alta idea que tenia de dona perfecta.
Finalment, va decidir que no es casaria donat que no en trobava cap; en lloc de casar-se, dedicaria a l’escultura tot el seu temps i amor que sentia dins la creació de les més encisadores estàtues.
Llavors, Pigmalió modelà, inspirant-se en el seu ideal, una estàtua de marfil a la que anomenà Galatea. La llegenda conta que l’estàtua de la jove donzella era tan bella i perfecta que en va caure perdudament enamorat. Pel profund amor i devoció que professava a la seva creació, la besava i la vestia amb encantadores teles. Hauria donat el que fos perquè la seva verge de marfil cobrés vida, tal era el seu estat d’apassionament.
Segons explica el poeta Ovidi, en una de les festes dedicades a la deessa de l’amor, Venus, Pigmalió va elevar-li les seves súpliques. En aquell moment, la flama del temple es va alçar tres vegades a l’aire, fent bategar fort el cor de Pigmalió.
De retorn a casa seva, va romandre de peu davant l’estàtua de Galatea i, sorprenentment, hi va trobar una pell suau i una boca ardent. A un nou petó, l’estàtua va despertar i va adquirir vida, transformant-se en Galatea, una bella dona real que es convertí en la desitjada amant de Pigmalió.
Xavi Puente
Subscriure's a:
Missatges (Atom)